El llibre segon del Codi Civil de Catalunya regula les conseqüències de les ruptures matrimonials, entre les que cal destacar les que fan referencia a les relacions pares-fills.
En quant a la guarda dels menors, la norma estableix que, si no hi acord entre els pares, es el jutge el que decideix amb qui viuran els fills menors d’edat. De manera que es el Jutge el que pot decidir que la guarda dels nens sigui exercida de forma conjunta entre ambdós (el que sol anomenar “guarda compartida”) o l’exerceixi de forma individual un dels progenitors. La decisió tindrà en compte que és el que mes convé a l’interès del fill.
Els criteris que farà servir per decidir entre una u un altre opció de guarda seran:
a) La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les
relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.
b) L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat
de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb la seva edat.
c) L’actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l’altre a fi d’assegurar
la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les
relacions d’aquests amb tots dos progenitors.
d) El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans
de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.
e) L’opinió expressada pels fills.
f) Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se
el procediment.
g) La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels
fills i dels progenitors.
Es a dir, el jutge estudiarà les relacions familiars globalment i decidirà (sempre pensant en que és el que més convé al menor).
S’ha tenir en compte, també, que la llei preveu que, en l’atribució de la guarda, no es poden separar els germans, llevat que les circumstàncies ho justifiquin.
